Find in Library

El cap polític com a màxima autoritat civil va ser conscient des d’un bon inici del Trienni Liberal (1820-1823) que s’havien de controlar els comportaments que tenien a l’altar els clergues de l’arquebisbat de Tarragona. El sacerdot, com a guia espiritual, a través dels seus actes incidia sobre l’opinió pública d’una manera que ni les societats patriòtiques, ni cap espai de confluència social d’activitat política, podia fer-ho. Ens trobem amb una estructura eclesiàstica generalment reticent a acceptar el liberalisme, on la gran majoria de clergues desoïa les ordres de promocionar el constitucionalisme des de l’altar. En aquesta recerca s’explicarà que a mesura que la tensió social i la desobediència clerical van anar creixent, hi va haver una major imposició del cap polític sobre l’arquebisbat de Tarragona.