Find in Library

<p>Al contrari del que se sol pensar, la raça no és la matriu en què es gesta el racisme, sinó que és el racisme el que inventa la raça, la seva condició de possibilitat. Només així es pot entendre la manera en què aquest fenomen ha apel·lat a diferents ordres de la nostra realitat per a generar el conjunt de normes, idees i emocions que constantment ens travessen com a societat. En aquest article intentaré avaluar la incidència del racisme a Espanya analitzant l'impacte recent de la immigració il·legal a les seves xarxes socials i mitjans de comunicació. Partint del reconeixement del paper que ha tingut la colonialitat al llarg de la seva història, així com de la pertorbadora necessitat que aquesta ha imposat per excloure la seva alteritat racialitzada, intentaré demostrar el paper que ha tingut el país com a frontera de color, com a límit que separa les poblacions del continent africà i europeu. El meu objectiu és assenyalar, per mitjà de la teoria psicoanalítica, el caràcter contingent del racisme com a mecanisme adscrit a la seva identitat nacional, a més de constatar el seu fracàs com a afluent i com a límit de la seva condició simbòlica i libidinal.</p>