Find in Library

En aquest article s’analitza de quina manera els escenaris discursius (formats per la interacció entre els discursos, els escenaris situacionals i els interlocutors) que conté la Història de la guerra del Peloponnès contribueixen a generar la veritat del relat i com, a partir d’aquesta, produeixen coneixement segons la teoria epistemològica de Tucídides. En concret, s’estudien els escenaris discursius a partir de dos paràmetres situacionals: la dicotomia escenari públic/escenari privat, i interlocutors iguals en estatuts/interlocutors desiguals en estatus. Aquests paràmetres configuren tant el gènere discursiu (discurs vs. diàleg) com la càrrega de veritat que aporten. Així mateix es pot extraure una lectura en clau política, ja que en ser algun d’aquests escenaris expressió d’un tipus de règim polític, en la mesura que aporte veritat i, per tant, coneixement, determinarà si el règim polític del qual és manifestació és idoni per al regiment d’una comunitat. Paraules clau: discurs, espai, públic, privat, veritat, coneixement, democràcia.